Català ~ Història

DSC_7504El municipi de Negueira de Muñiz és situat dins la vall formada pel riu Navia. Una vall íntima, allunyada de grans nuclis de població.
Les aldees que formen el municipi es troben dispersades a diferents altituds aprofitant el pendent de la vall. Degut a l’embassament de Salime, obert els anys 50, algunes d’aquestes aldees quedaren aÏllades.

Les riqueses pròpies d’aquestes valls tan profundes eren moltes; comptaven amb un entorn natural privilegiat, amb construccions senzilles, horts, arbres fruiters, vi, sidra, ramaderia, apicultura…
Era precisament això en el que es basava la quotidianitat de la vida d’aquell poble que per el moment ja sobrepasssava les mil persones.

A més a més, els moviments migratoris anteriors y posteriors a la guerra civil, l’aïllament provocat per la construcció de l’embassament de Salime va fer inviables les economies, fet que suposà un nou èxode que va obligar als paisans a deixar les seves aldees.

Rere dècades de deixadesa, a finals dels anys 70, gràcies a una persona que va participar del Maki, durant la postguerra, un grup de joves d’idees llibertàries van venir a establir-se en aquesta vall per a viure en comunitat. Que va suposar la recuperació dels horts, els masos, les aldees les muntanyes i l’inici d’una presència que no només aguanta sinó que perdura.

Des d’aleshores aquí han passat ja 40 anys, i la vida en aquestes aldees, com en tot, ha tingut la seva pròpia transformcació i evolució molt heterogènies. Va haver-hi moments en el que la població augmentà considerablement fins al punt d’ existir una escola, i altres moments on les aldees quedaren pràcticament buides.

Afortunadament en aquests moments sóm testimoni del creixement, amb nombre de persones que duen amb elles la motivació de participar en projectes comunitaris i de créixer dins la naturalesa.

Precisament, el CONCELLO DE NEGUEIRA DE MUÑIZ, rep el seu nom en refència a Jose Antoni Muñiz, un exiliat retornat de les migracions a Amèrica, on cultivà una consciència de poble gallec, i la necessitat de la cultura i la llengua com a base per al desenvolupament del seu consell.

Va promoure l’autonomia i la gestió amb els seus veÏns en la construcció de l’escola de Vilar de Ernes, Escola que tot i que es va construÏr, mai va entrar en funcionament.

Recopil·lant aquestes inquietuds, fa un segle, avui ens proposem la rehabilitació d’aquest edifici, per al seu ús comunitari.
La intenció és adquirir un espai educatiu i social.